Desordre, migració i multiculturalitat

En la Universitat de València del carrer de la Nau es poden veure dues exposicions que ens conviden a reflexionar sobre les migracions arrreu del món i la nova societat que es crea amb la barreja de cultures: Geografies del desordre, Els col·legis de l’exili.
A l’entrada de la Sala Estudi General trobem la primera exposició amb el signe de l‘euro que impressiona prou perquè està perfectament dibuixat davant d’una font on se suposa que es poden llençar monedes. A través de les diverses instal·lacions de diferents artistes actuals vam parlar del capitalisme, del comunisme, del desordre que provoquen les dictadures i dels immigrants que es veuen obligats a deixar el seu país per poder sobreviure o aconseguir una vida millor.
En l’exposició d’Els col·legis de l´exili vam vore com eren les classes, la manera de treballar, el material que utilitzaven els nens que van haver d’abandonar el nostre país després de la Guerra Civil o dels pocs que ho van aconseguir. Alguns arribaren a Mèxic, gràcies a la col·laboració del govern d’aquest país, i allí van crear-se escoles amb un nivell d’educació que superava de bon tros a la de les escoles franquistes i, potser, encara a algunes que hi ha ara.

Pablo Carod, Òscar Soler

Els nostres somnis amb fotos de Man Ray

Els somnis no tenen títol

Man Ray inaugurà la “fotografia creativa”. L’exposició sobre la seua obra que es pot veure al MUVIM porta com a títol Llums i somnis i ens permet percebre els surrealisme a les seues fotos dels anys 20 i 30 del s. XX. En aquestes imatges descobrírem la màgia de la llum i la bellesa dels somnis.
Els alumnes de Premsa de 3r d'ESO i els de Comunicació Àudiovidual de 1r de Batxillerat ens acostàrem a aquest món dels somnis i realitzàrem un taller de fotografia on poguérem crear també imatges dels nostre subconscient particular a partir de les fotografies de Man Ray.
També veiérem les fotos de dos grans reporters, el català Jordi Sòcias i el francés Marc Riboud. En l'exposició de Jordi Sòcias trobàrem un "Maremàgnum" (així és com s'anomena l'exposició) de grans fotos de personatges i fets de finals del s. XX i principis del XXI de gran tamany i il·luminades des de l'interior del marc fotogràfic. En l'exposició "China en blanco y negro"de Marc Riboud trobem una mirada exòtica sobre la Xina actual d'una estètica sorprenent pel seu realisme i valor simbòlic.
Us oferim una mostra d'algunes instantànees i us recomanem que aprofiteu i gaudiu d'aquestes interessants imatges de la millor fotografia.