Editorial: La llibertat d’ensenyar

La llibertat d’expressió ben entesa ha de respectar tota mena d’idees sempre que no facen mal a ningú. Un dels principals reptes de l’educació és transmetre aquest valor i formar futurs ciutadans amb criteri per escollir amb la consciència tranquil·la el que és més adequat en cada cas, després de contrastar diverses opinions. L’objectiu és desenvolupar la seua capacitat crítica davant de l’allau informatiu que cada dia ens transmeten els mitjans de comunicació o de qualsevol que vulga imposar les seues idees per damunt d’altres. Les veritats mai no són absolutes. La ideologia no es pot transmetre, s’adquireix amb els coneixements que cadascú va fent seus a partir de l’escola i de l’entorn social al qual té accés. El dubte sistemàtic com a principi filosòfic i científic va fer avançar molt la humanitat i és el punt de partida per formar ciutadans lliures. Aprendre a posar en qüestió, doncs, qualsevol veritat que es presenta com a intocable és fonamental. La llibertat d’ensenyament, com tot tipus de llibertats, s’ha de defensar constantment però és un error pensar que aquesta llibertat està en funció de transmetre idees fixes o una doctrina indiscutible. Es tracta, més bé, de qüestionar aquestes actituds i de respectar també l’opció ideològica de tots els que estan a l’aula, tant la dels alumnes com la del professor. Cal tenir en compte totes les postures davant d’un problema o qüestió, plantejar diverses opcions i explicar-les perquè cadascú construisca el seu propi pensament o ideologia.

L’escola ha de transmetre no un coneixement sinó molts. Imposar a alumnes menors d’edat idees unidireccionals o imatges violentes que, a més, poden ferir la seua sensibilitat, no és exercir correctament la llibertat de càtedra, ni la llibertat d’expressió. És actuar contra la llibertat d’aquests menors i dels seus pares, que tenen el dret i el deure de protegir els seus fills contra aquest tipus d’agressions. El fet d’obligar els alumnes a assumir una postura, com pot ser anar en contra del dret a l’avortament, és ben discutible i, a més, no és acceptada per gran part de la nostra societat i de les lleis que la representen. Per tant, aquest tipus d’actuacions no són educatives i no podem ni volem restar impassibles davant d’aquests fets que es repeteixen des de ja fa massa temps a les nostres aules. Cal actuar per protegir la llibertat també dels alumnes per decidir per si mateix davant d’aquesta qüestió i de qualsevol altra que els siga imposada irracionalment.

No es pot utilizar de forma inadequada la llibertad de càtedra per difondre idees contràries al nostre ordenament jurídic. En l’article 20 de la Constitució de 1978 es reconeix explícitament: “Estas libertades tienen su límite en el respeto a los derechos reconocidos en este Título, en los preceptos de las leyes que lo desarrollen y, especialmente, en el derecho al honor, a la intimidad, a la propia imagen y a la protección de la juventud y de la infancia. I en l’article 27: “La educación tendrá por objeto el pleno desarrollo de la personalidad humana en el respeto a los principios democráticos de convivencia y a los derechos y libertades fundamentales.”

“Siempre que enseñes, enseña a dudar de lo que enseñas”
Ortega y Gasset